dijous, 9 de maig de 2013

Dedicat als que teniu gosset


LA SAVIESA POPULAR


La piscina del poble era l’indret on més anava a l’estiu. Apart de ser refrescant degut a l’aigua on tothom s’hi banyava, hi havia totes les turistes prenent el sol. Un espectacle enlluernador!
            N’hi havia una que m’agradava en especial, era finlandesa. El seu cabell tenia el color del blat madur, els ulls eren dues finestres on es podia veure el color de la Mediterrània. El sol li havia deixat la pell pigada i les seves mamelles em feien somniar amb totes les deesses de l’Olimp.
            Jo era jove i, com podeu anar imaginant, tenia els collons plens d’amor. No era del tot lleig, però el meu cos, tot i que estava torrat pel sol estiuenc, no era gens atlètic. A més a més, l’agreujant de la meva timidesa feia que tastés pell rosada poques vegades a l’any.
            Malgrat la prohibició de deixar entrar-hi gossos, aquests animalons es passejaven per tot arreu. Anant tot descalç per anar a comprar una cerveseta al quiosc, vaig trepitjar una cagaradeta que, considerant la seva mida, vaig pensar que devia haver estat expulsada per un exemplar adult de gran danès. El meu peu es va enfonsar dins del pastís de fems fins el turmell. Vaig notar com aquella substància em penetrava entre els dits i fins i tot entre les ungles i la carn.
            No vaig poder evitar que un exabrupte sortís huracanat de la meva boca, generalment ben parlada. Entre rialles i expressions de fàstic, alguns banyistes em van dir que no patís pas, que allò portava bona sort, segons la saviesa popular.
            La meva primera reacció va ser la d’anar, saltant amb el peu net, cap a la dutxa per desprendre’m d’aquell producte elaborat dins del sistema digestiu d’un cànid amb poca educació higiènica.
            Quan vaig obrir l’aixeta vaig recordar el què deia la meva iaia: “La saviesa popular és infal·lible”.
            Si trepitjar merda portava bona sort, potser millor no rentar-me la tova durant tot un dia per assegurar-me encara més. Segurament la meva sort amb les noies canviaria. Era com una mena de conjur: la finlandesa seria del tot meva.
            Vaig anar cap a casa meva amb tota aquella pasterada al peu.
           
            La infecció fou tan greu que em van tallar la cama per sobre del genoll i a sobre em van explicar que a la finlandesa se la va lligar un caporal de la guàrdia civil.
            Des d’aleshores quan sento algú parlar de la saviesa popular em venen ganes d’esclafar-li el cap amb la meva cama ortopèdica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada