dijous, 25 d’abril del 2013

Un de curtet


ADÉU MON CRUEL



Prou, s’ha acabat! La Carmeta m’ha deixat pel carnisser del mercat nou i no ho puc suportar de cap manera. Em mataré.
            Com no vull patir ni embrutar, penso en posar el cap dins del forn i respirar el gas letal fins morir. Diuen que és una mort dolça i per sobre de tot no vull sofrir.
            Obro la porta del forn i el poso en funcionament. Com no em refio de mi (sempre he estat un cagat), em lligo les cames a una cadira de despatx amb rodes que deixo falcada davant de l’aparell quedant així amb el cap entaforat dins de l’electrodomèstic i immobilitzat. M’emmanillo les mans per darrere i espero un final sense dolor.
            Quan la calor fa que se’m fonguin les ulleres i el cabell se’m socarrimi, recordo, massa tard i amb horror, que el meu forn és... elèctric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada