Homenatge al cinema

EL COLÓS EN FLAMES

L’edifici era una gran torxa. Tots els esforços dels bombers eren per comunicar-se amb una senyora de l’onzè pis. Estava al seu balcó i les flames s’acostaven a la seva carn de manera inexorable.

            El sergent de bombers Alfred Pons es va atansar amb la grua el màxim possible. Amb l’ajut d’un megàfon, es va posar en contacte amb la pobra senyora.

            —Senyora, salti, salti que nosaltres la recollirem. Salti, dona! Li dic que salti, collons! Nosaltres la recollirem. Refiïs de nosaltres, va que la recollirem!

            La senyora va saltar amb un impuls considerable.

            La bufetada fou bíblica.

            El seu cos es va esclafar contra les llambordes d’una manera llastimosa. Va rebentar com un ou quan cau a terra i va esquitxar de sang, cervell i budells a dos bombers que van tenir el temps just per apartar-se.

            —A veure nois —va cridar el sergent de bombers—, recolliu-la.

Tal como habéis observado en mi facebook, he puesto a la venta la primera novela que escribí: "El manuscrito de Neopatria". De momento la he colgado en castellano. seguramente, en breve, la colgaré en catalán.
No he dejado de lado a las editoriales tradicionales, ¡claro que no!, sin embargo todo el material que no vaya a ser publicado o esté descatalogado lo voy a colgar en la red. En el disco duro de mi ordenador no hace nada.

Os dejo el link:
http://www.amazon.com/dp/B00FPHS5HI

Bueno, es para mi una experiencia nueva, hasta ahora, después de 15 libros publicados, es la primera vez que me autopublico.

Que sepáis que le tengo un cariño muy especial a esta novela, ya que fue la culpable de que me dedique a la escritura como profesión.

Preguem, germans

EL SANT SOPAR

En Jesús va reunir els seus dotze deixebles a un restaurant dels cars.

            Havent demanat els cafès i les copetes de rigor, el Messies va demanar silenci tot picant una ampolla amb una cullereta.

            —En veritat us dic que un de vosaltres em trairà.

            En aquell moment van avisar que en Judes havia marxat del restaurant, sense pagar, i havia robat trenta monedes que havien deixat de propina a un platet.

            Bé, amb els anys les coses s’exageren.

Videoclips

ROCK

Estava assegut a la barra del bar prenent una cerveseta i em divertia observant la pantalla que hi havia al costat. Es veien imatges de vídeo clips de grups de rock i mai no m’havia adonat de com són de ridículs són quan el so no està posat.

            Havia una paia rossa maquillada de punk que feia salts amb una guitarra elèctrica. Fotia gestos i ganyotes provocatives a la càmera. La xicota volia deixar constància que era molt alliberada, rebel, inconformista i dolenta tot traient la llengua foradada amb un piercing i, amb el gest d’un dit de la seva mà dreta, ens engegava a tots a prendre pel cul. Segur que devia cridar força, ja que semblava tenir la mandíbula desencaixada.

            Més tard es dedicava a fotre puntades de peu als amplificadors i trencava la guitarra elèctrica contra una paret.

            Aquella collonada va acabar amb ella i els músics fent una guerra amb pintura verd oliva.

            Els sords, ens veuen així de carallots?

Oi que és cert?

OFERTA DE TREBALL

CONTRACTA L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Lloc de treball: Cap de coordinació i sincronització dels semàfors de la ciutat de Barcelona.

Oferim: Bona remuneració, incentius, horari flexible.

Nivell d’estudis: Pàrvuls.

Mama, aquest no el llegeixis!!!!!

EL TAST

En Ramon va fer una primera olorada.

            —En nas cal ressaltar un gran impacte aromàtic on hi predominen les notes balsàmiques i de pólvora sobre un fons de fruits salvatges.

            Aleshores va realitzar un ràpid tast.

            —En boca es mostra musculós i ben estructurat, amb tanins ferms i madurs que potencien un bon regust a verdura. Denota que l’acidesa es fusiona amb la complexitat justa per reforçar el seu caràcter, esmolar la seva diversitat, resultant així una elegant i sòlida estructura.

            Un altre tast més llarg.

            —Decididament és ple de potència i generositat que avala l’estil més avantguardista...

            —Però, vols fer el favor de callar i estar per la feina, desgraciat! —va xisclar l’Elisenda, desesperada.

            En Ramon va continuar mentre ella es va prometre que era la darrera vegada que es deixava menjar el cony per un tastavins.

Dedicat als que teniu gosset

LA SAVIESA POPULAR

La piscina del poble era l’indret on més anava a l’estiu. Apart de ser refrescant degut a l’aigua on tothom s’hi banyava, hi havia totes les turistes prenent el sol. Un espectacle enlluernador!

            N’hi havia una que m’agradava en especial, era finlandesa. El seu cabell tenia el color del blat madur, els ulls eren dues finestres on es podia veure el color de la Mediterrània. El sol li havia deixat la pell pigada i les seves mamelles em feien somniar amb totes les deesses de l’Olimp.

            Jo era jove i, com podeu anar imaginant, tenia els collons plens d’amor. No era del tot lleig, però el meu cos, tot i que estava torrat pel sol estiuenc, no era gens atlètic. A més a més, l’agreujant de la meva timidesa feia que tastés pell rosada poques vegades a l’any.

            Malgrat la prohibició de deixar entrar-hi gossos, aquests animalons es passejaven per tot arreu. Anant tot descalç per anar a comprar una cerveseta al quiosc, vaig trepitjar una cagaradeta que, considerant la seva mida, vaig pensar que devia haver estat expulsada per un exemplar adult de gran danès. El meu peu es va enfonsar dins del pastís de fems fins el turmell. Vaig notar com aquella substància em penetrava entre els dits i fins i tot entre les ungles i la carn.

            No vaig poder evitar que un exabrupte sortís huracanat de la meva boca, generalment ben parlada. Entre rialles i expressions de fàstic, alguns banyistes em van dir que no patís pas, que allò portava bona sort, segons la saviesa popular.

            La meva primera reacció va ser la d’anar, saltant amb el peu net, cap a la dutxa per desprendre’m d’aquell producte elaborat dins del sistema digestiu d’un cànid amb poca educació higiènica.

            Quan vaig obrir l’aixeta vaig recordar el què deia la meva iaia: “La saviesa popular és infal·lible”.

            Si trepitjar merda portava bona sort, potser millor no rentar-me la tova durant tot un dia per assegurar-me encara més. Segurament la meva sort amb les noies canviaria. Era com una mena de conjur: la finlandesa seria del tot meva.

            Vaig anar cap a casa meva amb tota aquella pasterada al peu.

           

            La infecció fou tan greu que em van tallar la cama per sobre del genoll i a sobre em van explicar que a la finlandesa se la va lligar un caporal de la guàrdia civil.

            Des d’aleshores quan sento algú parlar de la saviesa popular em venen ganes d’esclafar-li el cap amb la meva cama ortopèdica.