tag:blogger.com,1999:blog-58845427097473895682024-02-07T16:20:17.466-08:00Jordi Cantavella i CusóJordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-81799625811926293362015-02-20T11:32:00.000-08:002015-02-20T11:32:06.620-08:00Escriure no és fàcil, busqueu-vos un altre ofici, de veritat. <img alt="El Brigadista" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghJvi4f6OrSpjVyb4udmYAp7Xnaa7qlblHF5dRrMSfIwicqy5st-5hbdxCgv7DMLOPGIVpj4M0XBdB8ou3T6EuXAYdrFSDyJd_GfUYyHzpGcpZ2BHiU1hlFhvG_3wFeEjdAjBLlU3OK4c/s200/10987467_781706445248127_1385223773140323238_o.jpg" width="130" /><br />
<br />
Sempre havia volgut escriure una novel·la sobre la Guerra Civil, però era un projecte que se'm presentava extremadament difícil. Em sentia molt còmode escrivint humor i publicant un parell o tres de llibres l'any.<br />
<br />
Fins que em vaig decidir.<br />
<br />
Ben aviat vaig ser conscient que seria una feina lenta, dura. Però no m'havia imaginat en cap moment que seria dolorosa i que afectaria el meu estat d'ànim com efectivament va ser. El procés creatiu d'aquesta història em va tocar de manera molt profunda. Ficar-se en la pell de personatges que pateixen una guerra i que han perdut amistats ha estat gairebé cruel. Fer que alguns dels protagonistes sofreixin desenganys sentimentals m'ha burxat ferides. Utilitzar com a eines persones que van existir ha estat una responsabilitat constant, fer que tot plegat resulti creïble és sovint quimèric... Escriure humor és complicat, però escriure El Brigadista m'ha arribat a superar.<br />
<br />
Vaig arribar a odiar la novel·la, la vaig abandonar i vaig estar a punt d'esborrar-la de l'ordinador cent vegades. Fins i tot em vaig plantejar seriosament deixar d'escriure; no em veia capaç de sortir del laberint on m'havia ficat; al mirall veia reflectit un mediocre, un escriptoret incapaç de gestionar un argument.<br />
<br />
Però no podia engegar-ho tot. La història era dins meu tot i que era incapaç de treure-la de les meves vísceres i plasmar-la en el maleït paper. Era un cos estrany enquistat que no em deixava respirar, no em deixava pensar clar i que em va fer vulnerable. Durant molt de temps he estat incapaç d'assimilar el que succeïa al món exterior. Tot girava al voltant d'una obsessió que no em deixava viure, ni veure ni sentir com hauria volgut. Heu tingut paciència amb mi...<br />
<br />
Però els amics serveixen precisament per aquestes coses: per picar-te la cresta quan vas pel camí equivocat i dir-te la veritat quan no vols escoltar-la. Ja sabeu qui sou aquestes amistats, no sabeu fins a quin punt us estic agraït.<br />
<br />
El procés editorial també ha estat tortuós, amb algun que altre malentès que va retardar la data de publicació, tot plegat es va eternitzar fins aquest dia 12 de febrer. Han passat potser dos anys des que vaig escriure la primera pàgina. El meu sospir d'alleugeriment durarà mesos.<br />
<br />
Ja la tenim aquí i crec que està en bones mans. Tinc una editora que mereix un monument i una agent literària que sé que lluitarà a queixalades. Per això és possible que aquesta història pugui ser llegida per molta gent. Toco de peus a terra (he viscut moltes publicacions) i espero continuar fent el que m'agrada: escriure i gaudir amb les meves amistats. Espero no perdre-us mai.<br />
<br />
Tant de bo que "El Brigadista" us emocioni i que arribeu a estimar tots els personatges com jo els estimo.<br />
<br />
I pensar que ja m'he engrescat a escriure la segona part... sento basarda. Busqueu-vos un altre ofici, de veritat<br />
<br />
Jordi CantavellaJordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-75680724818214180932015-02-17T09:35:00.001-08:002015-02-17T09:35:30.544-08:00Ep que he tornat<br />
Ha passat massa temps. He deixat aquesta pàgina abandonada massa temps i ara estan passant coses importants.<br />
<br />
A partir d'ara mateix donaré una mica més de vida a aquest blog. Esteu avisades i avisats.<br />
<br />Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-70290117316661409542014-03-18T10:43:00.002-07:002014-03-18T10:43:41.408-07:00Homenatge al cinema II<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">Bedford Falls o Potterville<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<b><span lang="CA">(Amb permís de Frank Capra)<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">És la nit abans de Nadal del <st1:metricconverter productid="1945 a" w:st="on">1945 a</st1:metricconverter> Bedford Falls, al
nord dels Estats Units. La neu cau dolçament però sense repòs damunt dels
carrers de <st1:personname productid="la ciutat. Regna" w:st="on">la ciutat.
Regna</st1:personname> la pau, la guerra s’ha acabat. Tot plegat sembla en
ordre, però no és pas del tot cert. El pobre George Bailey porta un disgust a
sobre considerable, i no és gens estrany. Per culpa del carallot de l’oncle
Bill s’han perdut vuit mil dòlars (de fet, el tros d’ase se’ls ha regalat al pitjor
enemic de la família sense adonar-se’n), al despatx l’espera un inspector
d’hisenda amb la baioneta calada; amb la qual cosa, la companyia de préstecs,
heretada del seu pare a la força, s’enfonsa sense remei. La paraula “presó”
ressona en el seu cap com una espasa de Damocles rovellada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Acaba de
tenir una conversa amb el repulsiu senyor Potter i les conclusions a les que ha
arribat aquest vellot amargat són poc engrescadores: “<i>vals més mort que viu, ha, ha, ha”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> És a
punt de fer-ne una de grossa, però en passar al costat del riu, veu el
“Martini’s”, el local on treballa el seu amic Nick, i pren una decisió
assenyada tenint en compte les circumstàncies: emborratxar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El bar
està tranquil, sona una execrable cançoneta italiana, enganxosa fins la nàusea,
però en George Bailey és sord de l’oïda esquerra i pot suportar aquella tortura
medieval. Demana al Nick un whisky doble i pensa en la Mary, la seva benvolguda
esposa, el que més estima. Recorda el dia en que es van enamorar, ella estava
despullada dins d’una bardissa i cantava: “<i>Búfalo
no puede dormir, no puede dormir, no puede dormir…” </i> i ell anava elegantment vestit de futbolista<i>.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Desgraciadament
la cosa no va molt bé últimament, ja que després d’anys de matrimoni, ella
segueix sense voler mamar-se-la i això carda. Sí, ella és molt bufona i molt
abnegada amb la canalla… però no té el morbo de la Violet, la rossa platino
proveïda de llargues cames que porta de corcoll a tot el barri. Redéu, aquesta
sí que en sap de fantasies sexuals, a més es depila i es posa desodorant, un
fet excepcional als anys quaranta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George Bailey somriu tristament en recordar aquells frenètics encontres amb la
Violet a la rebotiga de la gelateria-farmàcia on treballava. Però ella és a
punt d’anar-se a Nova York. Tot s’acaba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Nick,
posa’m un altre whisky doble ben carregat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Escolta,
George, és la vuitena copa que et fots aquesta nit. No creus que et farà mal?
Pensa que demà arriba el teu germà i cal celebrar-ho. És un heroi de guerra,
l’orgull de Bedford Falls.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —El meu
germà és un tros de carn amb potes —respon en George mirant de no caure—. Per
culpa seva vaig haver de romandre en aquesta merda de ciutat deixant-me la pell
en una companyia de préstecs que només em porta maldecaps. Jo volia viatjar,
veure món, triomfar en els negocis…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El cap
d’en George cau sobre la barra xopa de licor i comença a pregar. Després de
tres rosaris, amb l’esperit reconfortat per l’acte de fe, intenta aixecar-se
però el sediment de licor que havia a la barra (whisky, rom, ginebra, conyac i
vi moscatell) s’ha assecat i la seva galta ha quedat incrustada. No hi ha
manera de que en George foti el camp i ja és hora de que ho faci, ja que el
dantesc espectacle que ofereix ha espantat la meitat de la clientela de
l’establiment, que ha fugit sense pagar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Entre el
Nick, el vell Martini i la cuinera proven d’arrencar al pobre George de la
barra estirant amb força dels seus cabells i fent palanca amb un tamboret. No
hi ha manera de treure’l.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Després
dels titànics esforços dels treballadors del Martini’s i els espantosos udols
de dolor d’en George aconsegueixen desenganxar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George Bailey surt a la intempèrie amb la galta dreta poderosament encetada i
impregnada de vernís. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Fa fred.
Puja al seu cotxe, l’arrenca i al cap de tres minuts ja s’ha estavellat contra
l’arbre més antic de <st1:personname productid="la ciutat. Tota" w:st="on">la
ciutat. Tota</st1:personname> la neu que havia a les branques ha caigut de cop
i el vehicle adopta la forma d’un iglú que farà servir la canalla per jugar a
caçar foques tot emulant en Nanuk, l’esquimal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George camina cap al pont. Ha pres una determinació, acabar amb la seva vida
perquè la seva dona pugui cobrar l’assegurança de vida (valorada en cinc-cents
dòlars), i així endeutar-se només de set mil cinc-cents dòlars. Això permetria
a la pobre vídua, una cop venuda la casa, vendre el seu cos pels carrers de la
ciutat i les carreteres només els dies laborables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Arrossegant-se
per la neu, arriba al punt més alt del pont. El riu d’aigües gelades baixa amb
força. A tort i a dret s’albiren amenaçadors blocs de gel. En George posa un
peu a la tanca per agafar impuls. Però quan és a punt de saltar, un inoportú
imbècil cau a l’aigua abans que ell i demana auxili.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George es llança per salvar-lo i aconsegueix arrossegar-lo fora de l’aigua
lluitant contra les procel·loses aigües. L’encarregat dels telègrafs ho ha vist
tot. Els ajuda a sortir del riu i els ofereix casa seva per escalfar-se i
assecar-se davant de l’estufa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> L’home
que ha saltat abans que en George resulta ser el seu àngel de la guarda que
intenta guanyar-se les seves ales. Aquesta revelació provoca el pànic en l’amo
de la casa, que fuig espaordit de l’escena<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George considera que en Clarence —aquest és el nom del seu àngel de la guarda—
és un pobre trastocat i li segueix <st1:personname productid="la corrent. Durant" w:st="on">la corrent. Durant</st1:personname> la
conversa (no molt interessant, ja que a la mateixa pel·lícula es reconeix que
l’angelet té el coeficient intel·lectual d’un conill), hi ha un moment en que
en George opina que hauria estat millor no haver nascut. En Clarence aleshores
fa un pacte amb Sant Josep i fan que el desig d’en George —el fet de no haver
nascut—, esdevingui realitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
surten de la casa del malaurat encarregat dels telègrafs, a en George li ve de
gust una altra copa, ja que amb la capbussada (això creu ell) se li ha tret la
trompa i voldria recuperar-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
sortir de la cabana del telegrafista nota que la seva galta no té incrustacions
de vernís.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —És clar
—va somriure l’àngel sense ales—, això és perquè no has nascut. No has notat
que pots sentir pel costat esquerre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Ràpidament
en George posa la mà a la seva orella i nota que és cert. Però, guaita quin home
de poca fe, pensa que ha estat obra de les glaçades aigües del riu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
arriben al bar s’adona de que ja no es diu “Martini’s”, sinó “Nick’s”. Això se
li fa una mica estrany. Un cop a dins, l’atmosfera del local ha canviat
radicalment, hi ha blues en directe, noies guapes, fum de tabac… Està
francament més animat, però el seu amic Nick aparentment no el reconeix i s’ha
tornat un imbècil torracollons. Fins i tot els foten fora del bar sense contemplacions,
només per parlar de campanes i angelets!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George va a buscar el seu cotxe, estavellat contra l’ arbre més vell de Bedford
Falls. Però el vehicle no hi és, i l’arbre segueix intacte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Lògic
—diu en Clarence—, tu no tens cotxe perquè mai no has nascut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George comença a estar del seu àngel de la guarda fins la cacauera i l’engega a
pastar fang tot dient-li una d’aquelles frases que tant de mal fan. Després es
dirigeix cap a casa seva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
arriba al centre, la seva sorpresa és majúscula, el poble ja no es diu Bedford
Falls, el nom ha estat canviat pel de Potterville, el cognom del seu més odiat
adversari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La
ciutat ja no té aquella agradable arquitectura feta a mida humana, tot està
infestat de blocs de formigó mancats de tot sabor, i l’avinguda principal ja no
és aquell tranquil passeig arbrat que pertanyia als seus ciutadans. És una
caòtica avinguda farcida de rètols de neó i bordells amb pitjor aspecte que els
de tercera classe a Saigón durant la guerra del Vietnam. Es veuen una colla de locals
de música en directe (l’única cosa agradable de tot aquell merder). La nit put
a malalties venèries, a vòmit de borratxo i pixarades confitades que fan tornar
la neu groguenca… la població ha deixat de pertànyer als ciutadans. Ara és
propietat del vell Potter.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
George camina com una ànima en pena pel que havien estat els seus carrers i
queda astorat per tot allò que veu, la companyia de préstecs del seu pare
resulta que havia tancat anys enrere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En un
dels caus de prostitució hi ha batuda policial i fiquen sense contemplacions a
la seva amiga Violet en una furgoneta. La gent que ell estima no el reconeix i
s’ha tornat esquerpa, desconfiada. On hi havia bellesa hi ha lletjor, on hi
havia amor i confiança ara hi ha antipatia, odi i recel. On hi havia edificis
que reflectien la cultura del seu poble ara hi ha budells de ciment sense cap
mena de gràcia ni caràcter on s’hi anxoven munts de famílies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Amb
l’especulació, aquell lloc ha perdut tota la seva dignitat, de la mateixa
manera que també l’han perdut els seus vilatans. D’aquest fet se n’ha
beneficiat el mesquí Potter i la seva colla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan en
George veu que ni la seva mare, ni tan sols la seva muller el reconeixen, corre
a buscar al seu àngel de la guarda i li prega que desfaci el malefici. Vol tornar
a estar viu. Viu per recuperar la seva llar, la seva dona (a la que durant
algun temps no tornarà a insistir amb allò
del sexe oral), i la seva ciutat. Vol tornar a ser-hi present per
combatre en Potter.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
constatar que el reconeixen una altra vegada, tot exultant de felicitat i
corrents per la seva recuperada ciutat, desitja bon Nadal fins i tot al fill de
la gran puta d’en Potter<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></a>.
En George Bailey torna a casa seva on l’espera l’inspector d’hisenda i el xèrif
amb cara de pomes agres. Però, quan ja anaven a emmanillar-lo, arriba
l’incompetent de l’oncle Bill amb una cistella plena de calerons, ja que la
seva esposa ha anat a demanar ajut als conciutadans que s’han bolcat per ajudar
a en George. Tots arriben a la casa enmig d’un deliri del bonisme<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></a>
propi d’en Frank Capra, edulcorat amb cants celestials i laxants nadales
anglosaxones, per oferir diners per <st1:personname productid="la causa. Fins" w:st="on">la causa. Fins</st1:personname> i tot <st1:personname productid="la guap■ssima Violet" w:st="on">la guapíssima Violet</st1:personname>,
que ha decidit romandre a Bedford Falls. Aquest fet provoca un entremaliat
somriure al rostre d’en George que ja se la imagina una altra vegada sense
calces. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Finalment,
mentre la petitona de la família colpeja sense anestèsia el teclat del piano es
desferma una brutal orgia de càntics nadalencs on també hi participen el xèrif
i l’inspector d’hisenda, que decideixen posar alguns dinerons de la seva
butxaca davant la idea de ser esquarterats per la massa enfervorida de bondat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Enmig
del clímax de furiosa bonhomia i profunda fe religiosa, una campaneta que
penjava de l’arbre de Nadal comença a repicar i una de les filles d’en George
Bailey li diu a son pare que allò vol dir que un angelet acaba de rebre les
seves ales. El pare, mentre abraça la seva estimada família, li diu a la filla
que és del tot cert i, com en George és un paio agraït, li dóna l’enhorabona al
Clarence i li cluca l’ull amb complicitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Els
assistents a la improvisada festa segueixen cantant espantoses cançons
nadalenques mentre assalten el moble bar dels Bailey.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Hauria
estat bé que la Violet pugés damunt la taula del menjador, fotent una puntada
de peu al pessebre, i fes un espectacle desfent-se de tota la seva roba
(exceptuant les mitges agafades amb lligacames) tot mostrant les parts
anatòmiques que tots volien veure i no gosaven demanar-li que els ensenyés, cul
inclòs. Però la pel·lícula s’acaba aleshores tallant-nos el rollo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> I jo em
pregunto, com és possible que aquesta obra mestra del cinema no guanyés cap
Òscar de l’Acadèmia! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> El que no veiem a la pel·lícula és que, durant la seva precipitada fugida,
cau al riu i és arrossegat per les aigües. Lamentablement ni en George ni l’àngel
de la guarda, senten els punyents xiscles de socors de l‘home que tan
generosament els ha obert casa seva i ofert la seva estufa. El seu cadàver
congelat apareixerà a més de seixanta quilòmetres enganxat en unes arrels. </span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Compte, no confondre aquest
Potter amb el Harry del mateix cognom.</span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Malgrat haver escrit aquesta paròdia de mal gust. He vist la pel·lícula
un mínim de dotze vegades i encara ara la segueixo gaudint, a l’igual que la
resta dels films d’en Frank Capra.</span></div>
</div>
</div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-80878484890966124562014-01-11T09:03:00.003-08:002014-01-11T09:03:57.872-08:00Homenatge al cinema<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">EL COLÓS EN FLAMES<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’edifici era una gran torxa. Tots els
esforços dels bombers eren per comunicar-se amb una senyora de l’onzè pis.
Estava al seu balcó i les flames s’acostaven a la seva carn de manera
inexorable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El
sergent de bombers Alfred Pons es va atansar amb la grua el màxim possible. Amb
l’ajut d’un megàfon, es va posar en contacte amb la pobra senyora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Senyora,
salti, salti que nosaltres <st1:personname productid="la recollirem. Salti" w:st="on">la recollirem. Salti</st1:personname>, dona! Li dic que salti,
collons! Nosaltres <st1:personname productid="la recollirem. Refis" w:st="on">la
recollirem. Refiïs</st1:personname> de nosaltres, va que la recollirem!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La
senyora va saltar amb un impuls considerable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La
bufetada fou bíblica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El
seu cos es va esclafar contra les llambordes d’una manera llastimosa. Va
rebentar com un ou quan cau a terra i va esquitxar de sang, cervell i budells a
dos bombers que van tenir el temps just per apartar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —A
veure nois —va cridar el sergent de bombers—, recolliu-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-18033309008867287482013-10-08T08:40:00.001-07:002013-10-08T08:40:14.613-07:00Tal como habéis observado en mi facebook, he puesto a la venta la primera novela que escribí: "El manuscrito de Neopatria". De momento la he colgado en castellano. seguramente, en breve, la colgaré en catalán.<br />
No he dejado de lado a las editoriales tradicionales, ¡claro que no!, sin embargo todo el material que no vaya a ser publicado o esté descatalogado lo voy a colgar en la red. En el disco duro de mi ordenador no hace nada.<br />
<br />
Os dejo el link:<br />
<a href="http://www.amazon.com/dp/B00FPHS5HI">http://www.amazon.com/dp/B00FPHS5HI</a><br />
<br />
Bueno, es para mi una experiencia nueva, hasta ahora, después de 15 libros publicados, es la primera vez que me autopublico.<br />
<br />
Que sepáis que le tengo un cariño muy especial a esta novela, ya que fue la culpable de que me dedique a la escritura como profesión.<br />
<br />
<br />Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-71985947873984324812013-07-08T03:38:00.001-07:002013-07-08T03:38:08.592-07:00Preguem, germans<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">EL SANT SOPAR<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En Jesús va reunir els seus dotze
deixebles a un restaurant dels cars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Havent
demanat els cafès i les copetes de rigor, el Messies va demanar silenci tot
picant una ampolla amb una cullereta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —En
veritat us dic que un de vosaltres em trairà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
aquell moment van avisar que en Judes havia marxat del restaurant, sense pagar,
i havia robat trenta monedes que havien deixat de propina a un platet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Bé,
amb els anys les coses s’exageren.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-33919254035932827362013-06-10T03:43:00.001-07:002013-06-10T03:43:05.354-07:00Videoclips<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">ROCK<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Estava assegut a la barra del bar prenent una cerveseta i
em divertia observant la pantalla que hi havia al costat. Es veien imatges de
vídeo clips de grups de rock i mai no m’havia adonat de com són de ridículs són
quan el so no està posat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Havia
una paia rossa maquillada de punk que feia salts amb una guitarra elèctrica. Fotia
gestos i ganyotes provocatives a <st1:personname productid="la c¢mera. La" w:st="on">la càmera. La</st1:personname> xicota volia deixar constància que era
molt alliberada, rebel, inconformista i dolenta tot traient la llengua foradada
amb un <i>piercing</i> i, amb el gest d’un
dit de la seva mà dreta, ens engegava a tots a prendre pel cul. Segur que devia
cridar força, ja que semblava tenir la mandíbula desencaixada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Més tard
es dedicava a fotre puntades de peu als amplificadors i trencava la guitarra
elèctrica contra una paret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Aquella
collonada va acabar amb ella i els músics fent una guerra amb pintura verd oliva.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Els
sords, ens veuen així de carallots?<o:p></o:p></span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-63199390849294348632013-05-29T08:45:00.003-07:002013-05-29T08:45:27.409-07:00Oi que és cert?<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">OFERTA DE TREBALL<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<u><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">CONTRACTA
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA<o:p></o:p></span></u></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Lloc de treball</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">: Cap de coordinació i
sincronització dels semàfors de la ciutat de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Oferim</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">: Bona remuneració, incentius, horari
flexible.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Nivell d’estudis</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">: Pàrvuls.<o:p></o:p></span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-13370913250488324242013-05-22T02:46:00.002-07:002013-05-22T02:46:02.890-07:00Mama, aquest no el llegeixis!!!!!<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">EL TAST<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En Ramon va fer una primera olorada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —En nas
cal ressaltar un gran impacte aromàtic on hi predominen les notes balsàmiques i
de pólvora sobre un fons de fruits salvatges.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Aleshores
va realitzar un ràpid tast.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —En boca
es mostra musculós i ben estructurat, amb tanins ferms i madurs que potencien
un bon regust a verdura. Denota que l’acidesa es fusiona amb la complexitat
justa per reforçar el seu caràcter, esmolar la seva diversitat, resultant així
una elegant i sòlida estructura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Un altre
tast més llarg.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Decididament
és ple de potència i generositat que avala l’estil més avantguardista...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Però,
vols fer el favor de callar i estar per la feina, desgraciat! —va xisclar
l’Elisenda, desesperada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En Ramon
va continuar mentre ella es va prometre que era la darrera vegada que es
deixava menjar el cony per un tastavins.<o:p></o:p></span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-54464540672930212582013-05-09T02:12:00.003-07:002013-05-09T02:12:22.046-07:00Dedicat als que teniu gosset<br />
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<st1:personname productid="LA SAVIESA POPULAR" w:st="on"><b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">LA SAVIESA POPULAR</span></b></st1:personname><b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La piscina del poble era l’indret on
més anava a l’estiu. Apart de ser refrescant degut a l’aigua on tothom s’hi
banyava, hi havia totes les turistes prenent el sol. Un espectacle
enlluernador! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> N’hi
havia una que m’agradava en especial, era finlandesa. El seu cabell tenia el
color del blat madur, els ulls eren dues finestres on es podia veure el color
de <st1:personname productid="la Mediterr¢nia. El" w:st="on">la Mediterrània.
El</st1:personname> sol li havia deixat la pell pigada i les seves mamelles em
feien somniar amb totes les deesses de l’Olimp.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Jo
era jove i, com podeu anar imaginant, tenia els collons plens d’amor. No era
del tot lleig, però el meu cos, tot i que estava torrat pel sol estiuenc, no
era gens atlètic. A més a més, l’agreujant de la meva timidesa feia que tastés
pell rosada poques vegades a l’any. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Malgrat
la prohibició de deixar entrar-hi gossos, aquests animalons es passejaven per
tot arreu. Anant tot descalç per anar a comprar una cerveseta al quiosc, vaig
trepitjar una cagaradeta que, considerant la seva mida, vaig pensar que devia
haver estat expulsada per un exemplar adult de gran danès. El meu peu es va
enfonsar dins del pastís de fems fins el turmell. Vaig notar com aquella
substància em penetrava entre els dits i fins i tot entre les ungles i la carn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> No
vaig poder evitar que un exabrupte sortís huracanat de la meva boca,
generalment ben parlada. Entre rialles i expressions de fàstic, alguns
banyistes em van dir que no patís pas, que allò portava bona sort, segons la
saviesa popular.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La
meva primera reacció va ser la d’anar, saltant amb el peu net, cap a la dutxa
per desprendre’m d’aquell producte elaborat dins del sistema digestiu d’un
cànid amb poca educació higiènica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
vaig obrir l’aixeta vaig recordar el què deia la meva iaia: “La saviesa popular
és infal·lible”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Si
trepitjar merda portava bona sort, potser millor no rentar-me la tova durant
tot un dia per assegurar-me encara més. Segurament la meva sort amb les noies
canviaria. Era com una mena de conjur: la finlandesa seria del tot meva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Vaig
anar cap a casa meva amb tota aquella pasterada al peu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La
infecció fou tan greu que em van tallar la cama per sobre del genoll i a sobre
em van explicar que a la finlandesa se la va lligar un caporal de la guàrdia civil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Des
d’aleshores quan sento algú parlar de la saviesa popular em venen ganes
d’esclafar-li el cap amb la meva cama ortopèdica.<o:p></o:p></span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-54608155959990695532013-04-25T10:14:00.003-07:002013-04-25T10:14:37.970-07:00Un de curtet<br />
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-weight: bold;">ADÉU MON CRUEL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Prou, s’ha acabat! La Carmeta
m’ha deixat pel carnisser del mercat nou i no ho puc suportar de cap manera. Em
mataré.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Com
no vull patir ni embrutar, penso en posar el cap dins del forn i respirar el
gas letal fins morir. Diuen que és una mort dolça i per sobre de tot no vull
sofrir.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Obro
la porta del forn i el poso en funcionament. Com no em refio de mi (sempre he
estat un cagat), em lligo les cames a una cadira de despatx amb rodes que deixo
falcada davant de l’aparell quedant així amb el cap entaforat dins de
l’electrodomèstic i immobilitzat. M’emmanillo les mans per darrere i espero un
final sense dolor.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Quan
la calor fa que se’m fonguin les ulleres i el cabell se’m socarrimi, recordo,
massa tard i amb horror, que el meu forn és... elèctric.<o:p></o:p></span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-55777187937839924932013-04-14T01:51:00.002-07:002013-04-14T01:51:59.951-07:00Homenatge als republicans<br />
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">JUBILACIÓ HONORABLE<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El senyor Bonafè va aguantar la porta oberta tot veient
que el seu veí, el senyor Budells entrava a l’escala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Va, que
l’espero —va dir el senyor Bonafè amb un xic d’impaciència, ja que la seva
pròstata li començava a fer la guitza.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Gràcies,
home. És molt amable —va agrair el senyor Budells—. Vostè va molt més amunt i
m’hagués hagut d’esperar una bona estona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —No
costa res, home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Potser,
però no tothom s’espera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —A quin
pis va? —va demanar en Bonafè.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Al
cinquè —va respondre en Budells mentre tancava les dues portes de la cabina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —No sé
perquè li ho demano. Després de tants anys em sé de memòria on vivim tots
plegats —va riure en Bonafè pitjant el número cinc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Renoi,
aquesta andròmina cada dia va més a poc a poc —va rondinar en Budells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Es fa
vell, com nosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Doncs
l’haurem de fer canviar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Vostè
creu? Costarà molts quartos un de nou.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —No es
pensi. Farem instal·lar un d’aquests de metall amb portes automàtiques i amb
memòria. No són pas tan cars com es pensa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Si
vostè ho diu... A mi ja em va bé aquest. Després de tants anys em sabria greu
que el canviessin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Pensi
en la seguretat —va dir en Budells amb un to pedant digne de bufetada a cada
galta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Abans
que en Bonafè digués alguna cosa jo ja els havia deixat al cinquè pis. Es van
acomiadar amb la seva respectuosa hipocresia habitual i, un cop totes les
portes foren tancades, el senyor Bonafè va pitjar el botó del setè. Ho va fer
amb delicadesa, com si no em volgués fer mal. La resta del curt trajecte em va
acariciar la fusta de les portes i es va mirar al meu mirall amb melangia.
Sempre em vaig estimar molt al senyor Bonafè i a la seva difunta senyora. En
tots aquests anys el vaig anar pujant de la mateixa manera que un avi agafa el
seu nét. Llavors vivia tot sol ja que els seus fills s’havien independitzat
feia temps. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan va
sortir de la cabina, abans de tancar, va sospirar com si es volés acomiadar de
mi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Anava de
bo? El senyor Budells em volia fer canviar per un d’aquells aparells de llauna
sense cap mena de caràcter? Com era possible? Jo, que estava fabricat gairebé
artesanament! M’havien fet els obrers d’abans, quan encara es feien les coses
ben fetes. Els meus botons eren d’ivori, ja sé que ara això no està ben vist,
però antigament era senyal de bon gust i de categoria. Els números estaven
escrits en unes plaques de bronze modernistes d’una exquisidesa digna d’un
artista. Estava manufacturat a base de fustes nobles: les parets de la cabina
eren de roure anglès i les portes de la millor caoba de les antilles. Tenia a
disposició un seient per a la gent gran i les noies en estat. I el meu
mirall... Una joia! Amb uns detallets delicadíssims importats de Venècia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quin poc
respecte! Quin desagraïment! Quina manca de subtilesa!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Aquell
dia que vaig sentir per primera vegada el senyor Budells parlant amb algú de la
meva jubilació, què dic jubilació... de la meva eutanàsia, em va agafar un
cobriment al motor i em vaig espatllar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Va haver
de venir un tècnic per a reparar-me i vaig estar sense funcionar durant quasi
dos dies. Era la primera vegada en quaranta anys, bé apart d’alguna vegada que
em feien el necessari manteniment que no durava més d’hora i tres quarts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Oh! Com
patia quan veia a <st1:personname productid="la senyora Remei" w:st="on">la
senyora Remei</st1:personname> pujant al quart pis carregada amb les verdures
del mercat, la seva artrosi i els seus vuitanta dos anys. Per primer cop em
vaig sentir com un trast vell i xacrat, però al mateix temps vaig comprovar
tota la feina que havia fet, em vaig adonar de com era d’imprescindible.
M’havia de posar bo el més aviat possible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Mentre
durava la meva reparació vaig sentir a l’impresentable d’en Budells deixant-me
verd davant tot el veïnat aprofitant que no em podia defensar amb el meu bon
funcionament. Aquella avaria va esdevenir la meva sentència de mort. El
desgraciat d’en Budells va aconseguir que tothom estigués d’acord en
desballestar-me per posar al meu lloc un d’aquests ascensors amb llumetes més
semblants a un <i>sex shop</i> de Hong Kong
que a un elevador de qualitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Com
podien fer-me una cosa així? Amb tot el que havia hagut d’aguantar! El senyor
Budells, tan respectable com semblava, es tirava pets al meu interior. Quan era
jove, perquè ho va ser, es petava els barbs deixant el meu preciós mirall fet
una llàstima. <st1:personname productid="La senyora Gregria" w:st="on">La
senyora Gregòria</st1:personname>, sí la de la botiga de plats i olles, a qui
tots consideraven una santa, es feia petons de barrina amb el senyor Puig, del
quart segona, mentre el seu marit es feia matar a la Batalla de L’Ebre. El
senyor Ferran Ginebrosa, que sovint em feia treballar a quarts de quinze de la
matinada i em desvetllava, acostumava a arribar amb una trompa bíblica i em va
vomitar al terra quatre o cinc vegades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Per no
parlar del gossets, que es van fer de tot dintre meu, o de les vegades que es
van escriure o ratllar obscenitats ben poc originals a les meves entranyes. I
cada cop que pujaven mobles nous o en baixaven de vells m’omplien de trompades.
A més a més quan el moble en qüestió era massa gros i no m’hi cabia em cobrien
de malediccions per haver de pujar-lo a peu. Doncs no haver-lo comprat! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> I les
converses? Ai, ments indignes d’una màquina tan selecte com jo! Portava gairebé
vuitanta anys escoltant les mateixes collonades en diferents boques: “Quina
calor, fred, xafogor, vent que fa oi?” “Demà canviarà” “Oh, noi, com has
crescut. Que et reguen a casa?” “El Barça ha tornat a perdre” “El senyor X del
X pis X.ena porta és un maleït X” “Què com va tot?” “Tot va molt bé”...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Tanta
paciència per a un no res. El meu sacrifici ja tenia una data: només em
quedaven tres mesos de vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Vaig
sentir una altra conversa del miserable d’en Budells amb el Senyor Bonafè. Li
comunicava amb la seva petulància habitual que el munt de ferralla, o sigui jo,
seria desmuntat el dia vint i vuit de desembre. Quina innocentada! Quina poca
gràcia que em va fer!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Tres
mesets de no res. En un principi em vaig deprimir moltíssim. Vaig perdre les
ganes de treballar i bona part de la meva força. Anava a poquet a poquet com un
ascensor de càrrega. Però ben aviat em vaig agafar les coses tal com ho havia
de fer un aparell de la meva categoria: amb bon humor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Vaig
pensar que la millor manera de deixar d’existir havia de ser divertint-me. És
clar que sí! Amb bon humor les penalitats s’encaixen millor! Ja que em quedava
poc temps de vida anava a riure tot fent la punyeta als meus botxins. I a donar
un copet de mà als pocs que m’havien defensat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Jo sabia
que la Conxita sempre havia perdut els papers davant del senyor Bonafè, però és
clar, era un home casat. La pobre senyoreta, ja menopàusica, es pensava que a
la seva edat no li quedava cap altre remei que apuntar-se a les excursions dels
jubilats a Montserrat o a la Vall de Núria. Ella vivia al sisè, a la segona
porta. Vaig tenir la pensada de deixar-la al setè. Quan va sortir va ser molt
graciós veure com la pobra senyora es barallava amb el pany de la porta del senyor
Bonafè. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Sentint
sorolls estranys a casa seva, ell va obrir i es va trobar amb una Conxita
vermella com un pebrot. No li sortien les paraules per demanar disculpes per <st1:personname productid="la confusi. Ell" w:st="on">la confusió. Ell</st1:personname>, amb
un somriure serè, li va dir que no s’amoïnés, que eren coses que a tothom li
havien passat. Es va iniciar una conversa que no vaig poder acabar d'escoltar
perquè algú em va trucar a la planta baixa. Era l’aixafa guitarres d’en
Budells. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Estava
tan empipat que quan aquell babau cregut es va mirar al meu mirall vaig fer que
el seu cabell tenyit no es veiés reflectit. Només hi veia un crani lluent i
rosadet. Hi vaig incloure un tatuatge pornogràfic a la seva front, una arracada
al seu nas i una pastanaga a l’orella dreta. El crit d’horror que va fer aquell
imbècil em va produir tal atac de riure que gairebé <st1:personname productid="em despenjo. Era" w:st="on">em despenjo. Era</st1:personname> genial
veure com es tocava el rostre provant-se de reconèixer. Li van caure fins i tot
les llàgrimes. Deixant-me emportar per la ràbia em vaig precipitar i el vaig
deixar al quart pis, on vivia el seu pitjor enemic. Afortunadament es va adonar
que no era a la seva planta perquè si arriba a trucar a la porta incorrecta:
adéu Budells. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El seu
enemic en qüestió era un antic combatent republicà que se la tenia jurada des
que l’acuseta d’en Budells el va delatar per dues-centes pessetes i es va haver
de passar uns anys tancat a una masmorra. Quan el van deixar anar, va tornar a
casa i mai més va sortir del seu pis. Una filla soltera li portava el menjar i
s’encarregava d’ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Vaig
recordar el dia que el van alliberar per una amnistia. Va pujar dins meu amb un
farcellet. Semblava haver envellit trenta anys, però quan el vaig pujar al
quart es va quedar quiet i va mirar la cinquena planta, on vivia el seu delator.
Va aixecar el puny amenaçant, la seva mirada em va posar els cables de gallina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Algun
dia et mataré, cabró.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La
següent vegada que la Conxita va utilitzar-me va pitjar al setè pis
directament. A mi no m’agradava massa fer safareig, però vaig creure que alguna
cosa havia passat arrel de la “confusió” de pis que vaig perpetrar. De fet, ho
vaig tenir claríssim quan ja només em quedaven tres setmanes de vida. Els veia
pujar junts cada dia agafadets de la mà i mirant-se com dos adolescents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> A tots
els partidaris de la meva destrucció els vaig donar mil motius més per a la
seva actitud, els hi vaig fer tant la guitza que alguns d’ells pujaven i
baixaven les escales a peu. Jo els seguia pis per pis veient com s’anaven
tornant de color lila i esbufegaven traient el fetge per <st1:personname productid="la boca. Quan" w:st="on">la boca. Quan</st1:personname> s’aturaven
jo també ho feia. Segurament em tenien por. La revenja hi ha cops que pot
arribar a ser ben satisfactòria! No m’anava a deixar matar com un xai. Un dels
pocs enemics que encara m’utilitzaven era el fastigós del Budells. Mai el
deixava on ell volia, però el seu orgull d’home davant la màquina el feia fer
més exercici que cap altre veí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Ja només
faltaven tres dies per la meva fi. El vell republicà va sortir de casa seva
després de tants anys. El vaig portar a la planta baixa amb tot el respecte que
mereixia aquell home d’ideals. Va sortir al carrer caminant amb molt de compte,
com si tingués por de tot el que l’envoltava. Llàstima que va triar un gris dia
de pluja per tornar a trepitjar el món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Aquell
dia no vaig tenir gaire feina, degut a que la majoria dels veïns van romandre a
casa per no mullar-se. Tot relaxant-me aturat a la planta baixa vaig veure que
l’excombatent tornava del seu primer passeig per <st1:personname productid="la humanitat. Alguna" w:st="on">la humanitat. Alguna</st1:personname>
cosa no anava bé. Portava una pistola a la mà, segurament recuperada de ves a
saber quin amagatall, i la mateixa mirada als ulls del dia que el vaig retornar
a casa seva tornant de <st1:personname productid="la pres. Era" w:st="on">la
presó. Era</st1:personname> un esguard de mort. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Abans
que m’obrís la porta algú em va trucar des del cinquè. A un ascensor mai el
bategen però jo vaig pregar perquè no fos qui em pensava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Mala
sort! Aquell dia algú anava a morir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan en
Budells va entrar a la meva cabina i va pitjar el botó de la planta baixa vaig
saber que havia de fer alguna cosa. Si el republicà acomplia amb la seva
amenaça tornaria a <st1:personname productid="la pres. I" w:st="on">la presó. I</st1:personname>
aquella vegada no en sortiria. Tot per matar a qui li havia desfet la vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> No, no
era la meva intenció acabar d’aquella manera. Jo era un aparell de gran
qualitat i representava una marca que encara funcionava i tenia un gran
prestigi. Però no volia veure una tragèdia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
vaig arribar al final del trajecte no vaig donar temps a que s’obrissin les
portes. Es van veure el rostre només un instant que va ser suficient per a
confirmar les meves tètriques sospites. Vaig tornar a pujar cap amunt amb més
velocitat que l’ascensor d’un gratacels. La meva maquinària funcionava de
meravella, era el meu darrer esforç. Vaig frenar amb brusquedat davant de la
porta de la cinquena planta. En Budells va estavellar el seu crani contra el
meu sostre, cridava com un garrí abans d’ésser sacrificat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —A quin
pis vas, covard de merda? No volies velocitat, astronauta frustrat? Doncs ara
la tindràs!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Vaig
pujar fins el màxim. Un cop ja vaig ser a dalt de tot em vaig aturar durant uns
instants i, mentre aquell pusil·lànime somicava, vaig pensar que estimava
aquella escala i que només me’n podrien treure a trossos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El meu
cable era d’alta seguretat, però aquella darrera tarda vaig considerar que era
un bon dia per morir. <o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> Només
va caldre aquell petit “crec”. </span>Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-50363522719578090792013-04-03T08:55:00.001-07:002013-04-03T08:55:06.557-07:00Una mica d'autocrítica!<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 11.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">FERROCARRILS METROPOLITANS<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquella merda de megafonia no s’entenia però en Marc ja
sabia que era una mala notícia, o una averia o que el servei de la línia cinc
no funcionaria amb la regularitat desitjada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> “Atenció,
el servei de la línia cinc anirà més... perdonin les molèsties ocasionades. ”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Una
altra vegada! —va exclamar una senyora mentre esbufegava i oferia al personal
una esplèndida expressió de fàstic—, ja van tres vegades aquesta setmana que
arribo tard a la feina per culpa de la merda del metro. No hi ha dret! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">—Hauríem d’anar a la vaga, com a l’any
52 —va cridar un vell sindicalista tot aixecant el puny—. No passaran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Malauradament la gent estava massa
atrafegada i amoïnada com per escoltar aquell supervivent de la vaga dels
tramvies i no li van fotre ni cas. El pobre home va sortir del vagó i va
asseure’s a un banc de l’estació, on va
morir del disgust. Va quedar assegut amb una bonica expressió de serenor, la
llengua fora i un ull més tancat que l’altre<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">A l’interior del vagó, en Marc ja
n’estava fart. Ja érem a l’hivern però encara feia calor i la calefacció estava
posada a tot drap. Tothom suava com si fos dins d’una sauna finlandesa però,
sense la necessària dutxa de rigor, allò cantava com un contenidor
d’escombraries humanes posades al microones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Finalment el vagó es va posar en
marxa, fet que va alegrar els pobres usuaris. Quan van entrar al túnel es va
tornar a aturar i les llums es van apagar. Es
van sentir els xiscles de la típica histèrica i el típic histèric<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></a>
que s’ofeguen dins d’un got d’aigua del Carme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tothom es cagava en l’alcalde, que
viatjava d’incògnit per haver perdut el cotxe oficial en una juguesca, i va
quedar fet una llàstima a causa dels excrements dels seus ciutadans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ningú va informar als viatgers del què
passava, la llum venia i al cap d’uns pocs segons es tornava a apagar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’aparell de megafonia s’havia
espatllat i no deixava de repetir: <b><i>“...propera parada: Sagrera”.</i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquell fet era força misteriós, ja que
en teoria la següent estació havia de ser “Hospital Clínic”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">—Això és un viatge astral —va opinar
un carallot que havia llegit “El tercer
ull” vint i cinc anys enrere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">—“<b><i>Propera parada: Sagrera</i></b>” —seguia
informant aquell altaveu mentre esquinçava el sistema nerviós dels usuaris del
metro. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En Marc va pensar que era el moment de
fer-se l’heroi i va tocar l’alarma. Aconseguia satisfer d’aquesta manera una
fantasia sexual que tenia des de la més tendra infantesa. En sentir-se el
soroll de la sirena, tots els viatgers van esclatar en crits de pànic, alguns
de dolor a causa de les trepitjades i alguns de plaer ja que, tot aprofitant el
caos, algun que altre depravat, i/o depravada, aprofitava per posar la mà a
llocs inhòspits de l’anatomia del viatger més proper.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Algun dels usuaris va treure’s el
mòbil de la butxaca i es va acomiadar de la família i amics amb uns emotius missatges
que feien posar els pèls de punta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">—“<b><i>Propera parada: Sagrera”<o:p></o:p></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En un moment donat, va entrar el revisor.
Tenia la intenció de demanar els bitllets a tots els que viatjaven. Va morir
esquarterat a l’acte. Quan la massa es descontrola els fonaments del món
tremolen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un senyor d’avançada edat va agafar
del braç a en Marc mentre xisclava: “No vull morir, no vull morir”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquell paio no callava i la megafonia
no deixava d’anunciar <b><i>“Propera parada: Sagrera”</i></b> sense un
moment de descans. En Marc formularia una altra queixa als diaris per criticar
el mal funcionament del metro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Sobtadament es va sentir un xoc
violent i un terrible estrèpit de metalls que freguen, vidres que esclaten i
crits de pànic. En Marc no va tenir temps de subjectar-se (de tota manera no
l’hauria servit de res) i el seu cos va ser projectat contra el sostre. Durant
uns segons, que a en Marc li van semblar segles, va estar rebent cops i sotracs
a tort i a dret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Quan tot semblava haver-se aturat, en
Marc va gosar obrir els ulls i un panorama dantesc es va oferir amb tot la seva
cruesa<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></a>.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El seu cos penjava perillosament d’una
finestra i un cable tallat que espurnejava alta tensió se li acostava metre a
metre, com una espasa de Damocles carregada de voltatge. No es podia bellugar i
aquelles espurnes blavoses estaven cada cop més a prop del seu cos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">—<b><i>“Propera parada Sagrera”</i></b> —serien les
darreres paraules que sentiria abans de morir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tot just quan ja estava a punt de
cridar “visca Catalunya i visca el cul de <st1:personname productid="la Liv Tyler" w:st="on">la Liv Tyler</st1:personname>”, una mà amiga
es va oferir per ajudar-lo i treure’l d’aquell parany mortal, estava salvat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">—</span><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Sujétese señor, déme la mano</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —va dir l’home amb aspecte equatorià que volia
salvar-lo— </span><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">déme su mano
que le sacaré de aquí</span></i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En Marc va guaitar el seu salvador i
va aixecar el dit índex de la mà dreta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">—En català si us plau!<o:p></o:p></span></div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> El seu cadàver no fou retirat fins al cap de dues setmanes quan un
captaire es va asseure al seu costat per demanar-li una cigarreta i va notar la
pudor a corrupció.</span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> L’autor ha optat per la paritat en el que fa referència a la histèria.</span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%;">
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/DOCUMENTOS%20JORDI/NOVELAS/Humor%20en%20els%20temps%20del%20c%C3%B2lera.doc#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> L’autor prefereix no fer la descripció de <st1:personname productid="la trag│dia. Si" w:st="on">la tragèdia. Si</st1:personname> algú té
el desig morbós de veure sang i fetge que engegui la tele i connecti qualsevol
canal privat estatal i en quedarà satisfet.</span></div>
</div>
</div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-20195756170148347542013-03-27T10:37:00.003-07:002013-03-27T10:37:44.292-07:00El conte més porc i brut que tinc. Mama, no el llegeixis!!!<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">ELS AROMES DE LA MONTSERRAT<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Increïble, m’estic enduent la Montserrat a casa meva!
Aquesta nit m’estreno! A més a més els meus pares no tornen fins la setmana que
ve.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> I què
n’és de bonica. La miro i em poso a tremolar. Tan alta i prima, sembla una
model. Té la carona pigada, els cabells castanys llargs i els ulls blau cel.
Quan em somriu mostra unes dents impecables, blanques, netes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Som
companys de classe i ja fa mesos que somnio amb ella. Li he dedicat tantes
palles que no sé com no s’ha ofegat en mig d’un oceà de llet. La primera vegada
que va asseure’s al meu costat a la classe de filosofia em costava de respirar.
Què maca, què fina! El perfum que duia m’extasiava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Mai no m’havia
pensat que me la lligaria jo, tan lleig i mal fotut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> I ara
estic obrint la porta de casa fent anar les claus amb moviments nerviosos,
frenètics. Un cop dins de casa em poso un got del millor whisky del meu pare.
Li en ofereixo però el refusa amb un somriure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> S’apropa
a mi i em comença a besar a <st1:personname productid="la boca. Ja" w:st="on">la
boca. Ja</st1:personname> hi som!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La faig
estirar a sobre del sofà i li trec la roba a poc a poc, això va en dansa. Quan
només porta posada la roba interior penso en allargar un moment tan màgic. Què
preciosa que és, se la veu tan pura!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Em trec
tota la meva roba a una velocitat vint i tres vegades superior a la del so. El
cor està mes disparat que la sortida d’una carrera de gossos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Li trec
els sostenidors. Els seus pits són meravellosos, delicats, tendres com pell
divina. Els llepo amb amor. A ella el cor també li batega ràpid.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Arriba
el gran moment: li abaixo les calces ben a poc a poc. Apareix el seu pèl púbic,
és castany com la seva cabellera. Li obro les cames.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El seu
secret més ben guardat és davant meu. Mai no n’havia vist mai cap tan a prop.
És fascinant, podria estar-me hores i hores guaitant aquell fruit obert, igual
de màgic que una llar de foc encesa o la mar en dia de tempesta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Tot fent
un intrèpid moviment d’espatlles em disposo a mamar-li el cony.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Uns
segons més tard m’adono que aquella meravellosa fruita està podrida, infecte.
Fot una pudor, una sentor mescla de suor ranci, pixats i alguna no identificada
putrefacció més que m’horroritza. Com pot ser que una part tan interessant
d’aquesta noia no desprengui perfum de roses? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Sento
una decepció aclaparadora. Totes les carxofetes que em trobaria farien sempre
aquesta olor? O és que aquesta noia és una marrana i no es renta!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La meva
concepció del misteri del sexe se’m cau a terra com un castell amb un enxaneta
de noranta quilos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Si trec
el cap d’entre les seves cames em preguntarà què em passa i em sabria greu
dir-li la crua i pudent veritat. Però si continuo respirant aquesta corrupció
moriré amb els sistema respiratori podrit de gas mostassa. També podria
aguantar la respiració i seguir llepant, però en el moment d’agafar aire es
notarà que omplo d’oxigen els pulmons de cop i també s’emprenyarà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> M’adono
que ella té els ulls tancats, aleshores aprofito per fer-li gestos al meu gos
perquè vagi llepant ell aquella cosa mentre jo cerco una alternativa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En José Mari (el meu gos es diu així) es posa a llepar-li
la maduixa a la Montserrat fent un soroll semblant a quan beu aigua en el seu
plat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Vaig a
la cuina, si li poso alguna cosa de menjar, dissimularà el tuf i a sobre
quedaré com un noi innovador i sibarita del sexe.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Mentre
obro una llauna de <i>pote gallego</i> (no
dic la marca) sento com la Montserrat gemega de plaer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
torno a l’habitació em quedo perplex en veure que el meu dàlmata s’està cardant
a la meva companya de classe. Em netejo els ulls per comprovar que no veig
visions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Doncs
no. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En José
Mari està penetrant la Montserrat fotent-li uns sotracs que fan tremolar el
llit dels meus pares! I la tia s’ho està passant de conya!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
l’animaló acaba, sense donar les gràcies, surt del dormitori i va cap al balcó
a beure aigua. Definitivament fa el mateix soroll.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La
Montserrat obra els ulls.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Hòstia
nen, quin clau m’has fotut! —m’informa ella amb el rostre encès per la luxúria—.
En fem un altre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Està
clar que... ni parlar-ne. Jo no fico la tita al mateix lloc que l’acaba de
posar el meu gos. Li responc que no i faig veure que no em trobo bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Tinc
migranya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> No sé
quina cara posar, el primer que se m’acut es posar-me a cantar una preciosa
jota aragonesa per alleugerir la tensió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> No
funciona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Al cap
d’una estona ella surt de casa meva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Ara que
ja m’has follat passes de mi, oi? —em crida plorant—. Tots els homes sou
iguals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Després
d’escopir-me la seva rancúnia fot un cop de porta que fa aparèixer tres noves
esquerdes a la paret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Respiro
alleugerit, ja no hi ha perill de pesta bubònica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Canvio
el llençols i poso una rentadora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Dormo
fatal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Passo
dos mesos evitant la Montserrat, li he agafat mania. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Avui, a
classe de literatura em trobo una nota seva als meus apunts: “Estic embarassada”.<o:p></o:p></span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-45160795802373161302013-03-20T07:05:00.002-07:002013-03-20T07:05:32.759-07:00Un de suau<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">COSES QUE PASSEN<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Li vaig escriure una carta explicant-li que m’encantava
el seu cabell ros i que ells seus ulls verds em feien somniar en veu alta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Esperava
resposta nerviós com el què era: un adolescent enamorat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Em va respondre
una setmana més tard notificant-me que no era rossa, era pèl roja i els seus
ulls no eren pas verds, eren ben blaus. A la post data em va dir que mai més la
tornés a escriure i que els desgraciats com jo no teníem res a fer amb ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Heus
aquí la manera com vaig descobrir que soc daltonià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-90470837557071333962013-03-16T04:05:00.001-07:002013-03-16T11:00:27.634-07:00Primera entrevista dels "Pàjarus de Catalunya" <a href="http://canalterrassavalles.xiptv.cat/som-aqui/capitol/som-aqui-11-marc-2013-part1?s=177&e=1088#.UURRruPL-eV.blogger">http://canalterrassavalles.xiptv.cat/som-aqui/capitol/som-aqui-11-marc-2013-part1?s=177&e=1088</a>Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-62887012963352082992013-03-14T03:01:00.001-07:002013-03-14T03:01:18.914-07:00Habemus papam? Habemus fabula<br />
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">L’EDÈN<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’Adam i <st1:personname productid="la Eva" w:st="on">la Eva</st1:personname> corrien en pilota picada
pel paradís terrenal, els seus cossos perfectes estaven creats a imatge i
semblança de Déu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Mentre
l’Adam cagava al costat d’un riu, <st1:personname productid="la Eva" w:st="on">la
Eva</st1:personname> va entrar a un bosc per fer una ullada. Com la mossa era
boletaire, es va entusiasmar en veure un rovelló gegant. Es va ajupir per
agafar-lo, mostrant pel darrere un atraient i apetitós cul i una bonica i
rosada carxofeta oberta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Carxofeta
que fou bestialment penetrada pel monstruós i fèrtil carbassó d’un orangutan
adult que la va veure per casualitat i va aprofitar l’avinentesa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Heus
aquí la veritable versió de com va aparèixer, nou mesos més tard, l’espècie
humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-8761760937118327182013-03-11T02:11:00.000-07:002013-03-11T02:11:17.676-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga8YTdx0fOY58wtvGfHRj07MmaQttljW-6_xAAHdu1OQrYXWCkCnV28YM1maEREClj0HIIny3ScIfvWwFHU9rUWXJFRADWsmwF7vH4dVYlbs2JJ7fh8-a-EjtNK_YIVemo0TLzP0uQI1I/s1600/InvPajarus+(2).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga8YTdx0fOY58wtvGfHRj07MmaQttljW-6_xAAHdu1OQrYXWCkCnV28YM1maEREClj0HIIny3ScIfvWwFHU9rUWXJFRADWsmwF7vH4dVYlbs2JJ7fh8-a-EjtNK_YIVemo0TLzP0uQI1I/s320/InvPajarus+(2).JPG" width="320" /></a></div>
Esteu tots convidats. Us esperem.<br />Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-67522290020089750272013-03-06T07:11:00.003-08:002013-03-06T07:11:40.345-08:00Un dels antics<br />
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">LA MUSA<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;">No hi havia
res a fer. La meva inspiració s’havia apagat com una espelma amb un cop de
vent. Ja feia setmanes que em passava les nits despert davant l’ordinador
fumant cigarreta rere cigarreta. No sortia de casa, no tenia gana ni ganes de
fer res. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Em sentia trist i abandonat per la
meva musa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Una tarda, un llampec em va treure
del meu estat de vegetal pansit. Era setembre i s’acostava un tempesta de final
d’estiu. Vaig sortir al balcó per gaudir d’aquella brisa fresca que per fi
anava a substituir aquella fastigosa calor de gelatina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Ja no es veia el Tibidabo, l’aiguat
s’apropava amb tota la seva fúria. En pocs instants aquella brisa va esdevenir
una ventada que va fer caure el pobre ficus (aquell desgraciat sempre acabava
per terra quan bufava el vent). El vaig posar dret falcant-lo amb una tauleta
d’Ikea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> La pluja va arribar netejant tota la
merda i la pudor de Barcelona. Em vaig omplir els pulmons amb aquella olor de
núvol fresc i vaig permetre que l’aigua caiguda del cel em rentés el cos i
l’ànima.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Notava que agafava fred. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Vaig tornar a entrar tancant una
mica la finestra del balcó perquè no entrés aigua al menjador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Seguia notant el fred i vaig anar
cap a l’armari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Vaig tenir l’immens plaer de
posar-me un jersei per primer cop en mesos i em vaig preparar una infusió
calenta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Em sentia aixoplugat, protegit dins
de casa meva. Mentre feia un glop de camamilla vaig meravellar-me del grandiós
espectacle de la tempesta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Aleshores se’m va ocórrer que si
m’asseia davant l’ordinador les paraules brollarien com gotes d’aigua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> La meva musa m’esperava al despatx.
Duia una túnica blanca molt polida i, tot s’ha de dir, un xic transparent. Se
li endevinaven els tresors ocults i unes lligacames de fantasia. En un instant van
aparèixer al meu esgotat cervell una dotzena de contes eròtics finíssims. A
mida que m’acostava a ella ja tenia prou material literari com per escriure un
llibre sencer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> —Has trigat molt en venir a
ajudar-me —vaig dir amb una molt petita dosi de rancúnia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> —Només vinc quan sóc imprescindible
—va respondre ella amb la seva veu seductora—. Si estigués sempre amb tu no
tindries pas gaire mèrit com a escriptor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Els seus cabells eren castanys foscos
i els duia recollits mostrant un clatell encisador i els seus ulls foscos i
lluents m’observaven amb piadosa tendresa. Llavors un llamp va caure molt a
prop de casa i l’estrèpit la va espantar de tal manera que es va abraçar al meu
cos. Vaig notar el seu perfum i el tacte del seu cos tebi. Vaig començar a
besar-li el coll i, seguint un impuls irrefrenable, li vaig treure <st1:personname productid="la tnica. Em" w:st="on">la túnica. Em</st1:personname> vaig separar
una mica per admirar aquella esplendorosa musa que ja m’estava inspirant una
trilogia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> —No ho hauríem de fer —em va
advertir—. Jo he vingut només per ajudar-te com a escriptor, no com a ésser
humà. Si continuem així, la fada cap de servei pot considerar que no sóc prou
digne d’aquesta feina. Em puc quedar en atur i em substituirien per una altra
companya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> No vaig escoltar-la i vaig començar
a recórrer els seu cos delirant amb els meus llavis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> —Va, nen que ho dic de veritat —va
insistir fent un gemec de frenesí—. Mira que no sóc de pedra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Ni cas, tu. Vaig seguir fent fins
que ella va respondre i va portar la iniciativa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Quina femella tan extraordinària! No
continuo explicant el que vam fer ni quantes vegades per no despertar l’enveja
del lector.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Em vaig quedar clapat tot guaitant
el seu acollidor pit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Quan em vaig despertar ella ja no hi
era. Feia fred.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Em vaig vestir i vaig anar impacient
a escriure tot el que ella m’havia transmès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> No vaig escriure ni una paraula. Ja
no recordava ni el títol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Ella havia tornat al seu regne i
s’havia emportat el seu regal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Poc temps més tard va aparèixer la
seva substituta: més de cent quilos de pes, pell greixosa i lluent, igual que
els seus cabells tenyits d’un groc estrident. Li mancaven quatre dents, patia
d’halitosi i no podia estar-se sense deixar anar unes estridents ventositats
que em van matar els geranis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"> Vaig deixar d’escriure per sempre
més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFooter" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.4pt;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-4211238039628554412013-02-27T03:42:00.001-08:002013-02-27T03:42:09.777-08:00Tinc el dia tonto<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">HÒSTIES, LA NOSTÀLGIA<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">T’ataca a traïció, quan menys t’ho esperes i fot mal,
molt de mal. Et fa pensar en fets i persones que t’agradaven i et fa pensar
també en tot allò que podries haver fet i no has fet. Però sobretot et fa
pensar en com has llençat la vida a les escombraries i no has complert cap dels
somnis que tenies quan encara tenies somnis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La nostàlgia fa mal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
Robert tenia un dia d’aquells. Havia passat xino-xano al costat del seu antic
col·legi, els Escolapis del carrer Diputació, i no va poder evitar entrar-hi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Va veure
el pati.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Va pujar
aquells graons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Primer
pis, segon pis...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Acaronava
la fusta de la barana amb un amor que no havia sentit quan tenia nou anys, ni
quinze, ni divuit. A aquella hora ningú baixava ni pujava. Aquell silenci
contrastava amb els seus records de crits de nens i adolescents que bullien per
tota l’escala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Va
sortir de l’edifici i va agafar l’autobús per tornar cap a casa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Sobtadament
va entrar al vehicle una dona i va asseure’s al seient just davant seu. Era la
Laia Puig (el nom és fictici), la bellesa de la classe de qui tots s’havien
enamorat als quinze anys. Els vint i tres anys que havien passat li esqueien la
mar de bé. Encara seguia gaudint d’un físic enlluernador. Seguia tenint els
cabells negres (amb algun de blanc) i aquells ulls blaus preciosos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> En
Robert es va posar nerviós —allò era el destí—. Un dia que sentia la punxada de
la nostàlgia es troba el seu gran amor d’adolescència. Què podia fer?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Ella
guaitava per la finestra amb la mirada perduda i en Robert es mossegava les
ungles, es mossegava les pells i mossegava un paperet que duia a les mans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> De
jovenet mai no s’havia atrevit a parlar amb ella. Era massa maca per a ell,
però aleshores les coses havien canviat. Aquell era el gran moment, la seva
oportunitat d’or.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —Bitllets
si us plau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> El
revisor li demanava el tiquet i ell no el trobava a cap butxaca. Va trigar uns
segons en adonar-se del que havia passat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> —És que
me l’he menjat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Li va
tocar pagar una multa i suportar uns minuts humiliants. Quan el revisor va
continuar amb la seva heroica tasca, en Robert va notar com se li feia un nus a
<st1:personname productid="la gola. La Laia" w:st="on"><st1:personname productid="la gola. La" w:st="on">la gola. La</st1:personname> Laia</st1:personname>
havia baixat a la parada anterior.<o:p></o:p></span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-36774011363831640622013-02-20T04:12:00.000-08:002013-02-20T04:12:19.318-08:00Els rics també ploren<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">ROBINSON RIPOLL<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’Agustí Ripoll havia triomfat. Tenia diners a cabassos
mercès a la seva constructora. Els seus edificis —d’un mal gust innegable—
apareixien com bolets per tota la geografia catalana, especialment a la ciutat
de Barcelona, ja que pagava l’impost revolucionari a l’ajuntament. Uns pocs
milions pagats de sotamà li donaven uns beneficis gairebé pornogràfics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Tenia
tot el que volia: amants, diners, propietats... però un dia es va trobar sense
ganes de viure, fins i tot es va adonar a temps que tenia tendències suïcides. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Va anar
corrents a veure el seu psiquiatre. Aquest li va aconsellar fer un canvi
radical a la seva vida, deixar-ho tot durant un temps per carregar les piles,
desaparèixer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Un amic
li va explicar que als Estats Units molts milionaris abandonaven els seus
negocis durant mesos per anar a una illa deserta sense possibilitat de
comunicar-se amb <st1:personname productid="la civilitzaci. Quan" w:st="on">la
civilització. Quan</st1:personname> eren recollits mesos més tard havien
recuperat tota la seva fortalesa física i mental i la confiança en ells
mateixos. S’havien superat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> L’Agustí
Ripoll va pensar en aquella possibilitat durant dies i va consultar per la
xarxa d’Internet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Finalment
es va apuntar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Seria
abandonat a una illa deserta enmig de l’oceà Índic durant sis mesos a centenars
de quilòmetres de <st1:personname productid="la civilitzaci. Estaria" w:st="on">la
civilització. Estaria</st1:personname> sol sense cap mena de possibilitat de
comunicar-se amb ningú. Podia portar una motxilla amb alguns estris per la
supervivència: un parell d’encenedors, una lot, alguns medicaments, una mica
del menjar necessari fins que s’acostumés a caçar i a pescar, un parell de
ganivets, algunes eines per poder construir una cabana per aixoplugar-se de la
pluja, un manual de supervivència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Mentre
l’helicòpter s’acostava al que seria la seva llar durant mig any, en Robert
sentia com l’emoció li feia bategar el cor amb un ritme que feia anys que no
sentia. La seva decisió ja començava a donar resultats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> La seva
illa era un bocí de paradís. Els cocoters arribaven fins l’aigua, que era de
color turquesa. La sorra de la platja era blanca com la farina de blat. Però el
millor de tot era l’absència de sorolls urbans. Només se sentia el vent
acaronant les branques dels arbres, els ocells tropicals i el xipolleig de les
onades que besaven la sorra i les roques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan
l’helicòpter el va deixar tot sol davant dels elements, va desplegar el mapa
per saber si havia de caminar molt per trobar una font. Però en veure aquella
aigua tan transparent va pensar que, primer de tot, havia d’inaugurar la seva
nova vida amb una capbussada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Es va
treure tota la roba i es va llançar al mar. Quin plaer tan extraordinari, quina
sensació de llibertat!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Quan va
treure el cap de sota l’aigua no veia res de res. Havia perdut les lents de
contacte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Sis
mesos més tard van recuperar el seu cadàver en avançat estat de
putrefacció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-71680873504664026432013-02-13T09:38:00.002-08:002013-02-20T04:09:30.305-08:00Todo parecido con la realidad es puta coincidencia<br />
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="color: #993366; font-family: Broadway; font-size: 20.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-family: Arial;">La primera vez</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">José María Ánsar acababa de cumplir sus treinta y cuatro años y todavía era virgen, cosa del
todo lógica teniendo en cuenta su físico tan… repulsivo. Su rostro recordaba al
más siniestro y contrahecho de los monjes de “El Nombre de la Rosa”. Su pelo lustroso
y grasiento, su bigote negro como un sótano olvidado y su sonrisa de pervertido
coprófago no le eran favorables a la hora de relacionarse con el sexo opuesto.
Todo ello, acompañado de un eterno aliento a contenedor de basura orgánica,
provocaba la irremediable huida de las féminas a las que se acercaba babeando de
manera subterránea.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> De todos modos, esas deformidades no
eran del todo culpa suya, pobrecillo. La parte de su cuerpo que haría vomitar
incluso a Jack el Destripador era su cerebro de reptil. Su mente depravada
podía ir a años luz de los límites de toda degeneración.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Viendo qué desastre de criatura le
había salido, su padre pensó que ya iba siendo hora de que José María Ánsar pusiera el pajarito en remojo, para ver si así podría hacerse un hombre de
provecho.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Siguiendo una costumbre de aquellas
épocas, el padre llevó a su hijo a un burdel para hacerle descubrir <st1:personname productid="la vida. Escogi" w:st="on">la vida. Escogió</st1:personname> un
lupanar barato, ya que en el caro podrían reconocerlo delante del hijo, y eso no
era plan.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> El prostíbulo era asaz decadente y
hedía a humanidad y a colonia barata. Estaba oscuro y lleno de humo de
cigarrillos. Unas cortinas rojas, apolilladas y manchadas de vaya usted a saber
de qué y cuándo, colgaban de las paredes. Cinco o seis señoritas con poca ropa,
poca salud y pocas ganas de trabajar mostraban sus carnes blandas y llenas de
varices; sentadas o espatarradas en unos sofás carcomidos y descoloridos.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> La madame (se hacía llamar así, pero
todos sabían que era de Tordesillas) se acercó a la pareja y el padre explicó a
la señora qué especie de elemento le había traído.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> La pobre señora pensó que el
muchacho tenía unas necesidades de ternura que una sola de sus señoritas le
podía dar. Tenía la edad perfecta y era de las pocas que utilizaba el bidet.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> José Mari subió a <st1:personname productid="la habitacin. Todav■a" w:st="on">la habitación. Todavía</st1:personname>
estaba vacía. Las paredes habían sido blancas, pero entonces estaban verdes a
causa de <st1:personname productid="la humedad. El" w:st="on">la humedad. El</st1:personname>
grifo del lavamanos perdía agua y se oía el ruido de cada gota cuando ésta se
desintegraba. Pluf… pluf…<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Entonces entró la prostituta.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> José María Ánsar se quedó perplejo.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> —Joder, ¿mamá?<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-46819159993612390132013-02-13T09:12:00.003-08:002013-02-20T04:09:53.938-08:00Tothom té un passat<br />
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<st1:personname productid="LA PRIMERA VEGADA" w:st="on"><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">LA PRIMERA VEGADA</span></st1:personname><span lang="CA" style="color: #993366; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En José María Ánsar acabava de complir els seus trenta-quatre
anys i encara era verge. Cosa del tot lògica, tenint en comte el seu físic tan
fastigós: El seu rostre recordava al més sinistre i grotesc
dels monjos de “El Nom de la Rosa”. El seu cabell lluent i llardós, el seu
bigoti negre com un soterrani oblidat i el seu somriure de pervertit copròfag
no li eren favorables a l’hora de relacionar-se amb el sexe oposat. Tot plegat,
acompanyat d’un etern alè a contenidor de brossa orgànica, provocava la
irremeiable fugida de les fèmines a les que s’apropava bavejant de manera
subterrània.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Tanmateix,
aquestes deformitats no eren pas del tot culpa seva, pobret. La part del seu cos
que faria vomitar fins i tot a Jack l’Esbudellador era el seu cervell de rèptil.
La seva ment depravada podia anar a anys llum dels límits de tota degeneració.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> En veient
quin desastre de criatura li havia sortit, son pare va pensar que ja anava sent
hora de que en José María Ánsar fiqués la tita en remull per veure si així se’n
podia treure alguna cosa de profit.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Seguint un
costum d’aquelles èpoques, el pare va dur al seu fill a una casa de barrets per
fer-li descobrir <st1:personname productid="la vida. En" w:st="on">la vida. En</st1:personname>
va triar una de barata, ja que en la cara el podien reconèixer davant del fill
i allò no tocava.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> El bordell
era prou decadent i feia tuf a humanitat
i a colònia barata. Era fosc i estava ple de fum de cigarretes. Unes cortines
vermelles, menjades per les arnes i tacades de ves a saber què i quan, penjaven
per les parets. Cinc o sis senyoretes amb poca roba, poca salut i poques ganes
de treballar mostraven les seves carns toves i plenes de varius, assegudes o
esparracades en uns sofàs corcats i descolorits.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> La <i>madame</i> (es feia dir així però tots
sabien que era de Sant Pere de Riudebitlles) es va atansar a la parella i el
pare va explicar a la senyora quina mena de peça li havia portat al teler. La
pobra dona va pensar que el xicot tenia unes necessitats de tendresa que només
una de les seves senyoretes li podia donar. Tenia l’edat perfecta i era de les
poques que feia servir el bidet.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> En José
Mari va pujar a l’habitació. Encara era buida. Les parets havien estat
blanques, però aleshores estaven verdes d’humitat. Un rentamans perdia aigua de
l’aixeta i se sentia el soroll de cada gota quan es desintegrava.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> Aleshores
va entrar la prostituta.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> En José
María Ánsar es va quedar bocabadat.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%; margin-left: 18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> —Hòstia, mama?<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-64962347638791820622013-02-11T06:52:00.003-08:002013-02-11T06:52:49.646-08:00Carallots sense fronteres<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993366; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 20.0pt; line-height: 150%;">CARALLOTS
SENSE FRONTERES<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">La seva samarreta blanca els distingia
perfectament: eren els “Pallisses Sense Fronteres”. A l’esquena portaven una
llampant creu de color blau turquesa, una bossa de tela penjada en bandolera i
una carpeta blanca de cartó a <st1:personname productid="la m¢. Anaven" w:st="on">la
mà. Anaven</st1:personname> armats amb bolígrafs i un gran somriure solidari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Cada
matí i tarda abordaven als vianants per aconseguir més adeptes a la seva causa.
Els sortien al pas amb el seu somriure i no abandonaven la seva víctima fins
que aquesta ja els havia donat les seves dades bancàries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Feia
mesos que en Martí, la Laia i un escamot de quatre o cinc joves s’apropiaven
d’aquella vorera del Passeig de Gràcia amb la Diagonal, ben a prop del quiosc
de diaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Havia
de ser un dia com qualsevol altre, però es van trobar amb una sorpresa
desagradable que els va indignar: hi havia un grup de nois i noies amb
samarretes blanques i armilles fluorescents roses amb una creu negra pintada a
l’esquena: “Els Ploms Sense Fronteres”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Aquests
també duien bosses de tela en bandolera però les carpetes eren d’un plàstic
rosa que treia de polleguera. Aquells usurpadors aturaven tothom que hi passava
amb un bon rollo agressiu força eficaç, ja que ni tan sols els vianants podien
fer-se el suec i canviar de vorera. Hi havia Ploms Sense fronteres emboscats
rere el quiosc preparats per tallar la retirada a qualsevol que volgués fugir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Aquella
banda era almenys el doble de nombrosa que <st1:personname productid="la dels Pallisses. En" w:st="on"><st1:personname productid="la dels Pallisses." w:st="on">la dels Pallisses.</st1:personname>
En</st1:personname> Martí va demanar al més jove del seus que anés corrents a
demanar reforços mentre ell mirava de foragitar aquella colla d’intrusos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> —Però
vull quedar-me amb vosaltres —va implorar el noiet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> —Tu
calla i escampa la boira —el va escridassar en Martí—. Encara no estàs
preparat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> En
Martí es va dirigir directament al que semblava el cabdill dels intrusos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> —Aquest
no és el vostre territori —va dir en Martí mentre escopia les restes mastegades
d’un caramel de menta a les sandàlies del seu enemic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> —Ja
deia jo que feia pudor a merda —va ironitzar el cap dels ploms—. Però si és un
coi de pallissa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> No
va trigar ni tres minuts en sentir-se la primera hòstia sense fronteres. Un cop
arribada, en van venir un reguitzell i ja la vàrem tenir. Els vianants creuaven
el passeig abans de passar davant d’aquell camp de batalla solidari. Les
carpetes servien per protegir-se i alhora atacar. La policia no gosava
acostar-s’hi ja que estava escarmentada. Durant la darrera batalla campal sense
ànim de lucre set mossos d’esquadra van acabar hospitalitzats a causa de les
ferides rebudes de manera força altruista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Tot
d’una, en Martí va veure com del metro sortien els representants d’un partit
polític. Estaven en plena època preelectoral i els pobres professionals de la
política es veien obligats a agafar el transport públic per demostrar als seus
futurs votants que ells (i els seus guardaespatlles) també formaven part del
poble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Tant
els Pallisses com els Ploms sense fronteres van deixar d’esbatussar-se i es van
quedar guaitant al candidat de la dreta i al seu seguici, que anaven tan
despistats que no sabien per on tirar, fent passes en totes les direccions com
pingüins al desert. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Van
deixar de barallar-se entre ells i es van llançar sobre els polítics. Els van
fer empassar-se a clatellots les seves mentides, a queixalades la seva
corrupció, a puntades de peu la seva prepotència, a ganivetades la seva
demagògia... quan les forces d’ordre públic es van decidir a intervenir els
sense fronteres ja havien escampat <st1:personname productid="la boira. Vuit" w:st="on">la boira. Vuit</st1:personname> cadàvers horriblement mutilats es
dessagnaven damunt les rajoles dissenyades per en Gaudí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> Bé,
almenys havia estat per una bona causa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5884542709747389568.post-13929133614117953402013-02-09T09:36:00.000-08:002013-02-10T06:50:43.459-08:00Paper mullatEl primer conte que escriuré en el meu blog val a dir que no és pas meu. Ni tan sols està escrit en català. Però cal reconèixer que el que el va escriure (o els que el van escriure) van demostrar ser uns grans mestres de la ficció.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoFootnoteText">
<b><i><span lang="ES-TRAD">Artículo 47 de <st1:personname productid="la Constitucin Espaola" w:st="on">la Constitución Española</st1:personname> de 1978</span></i></b><i><span lang="ES-TRAD">:</span><span lang="ES-TRAD"> </span></i></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<i><span lang="ES-TRAD"><br /></span></i></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<i><span lang="ES-TRAD">Todos los
españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los
poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las
normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización
del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación</span><span lang="CA">.</span></i><span lang="CA"> </span></div>
Jordi Cantavellahttp://www.blogger.com/profile/03006094261988031911noreply@blogger.com0