divendres, 20 de febrer de 2015

Escriure no és fàcil, busqueu-vos un altre ofici, de veritat.

El Brigadista

Sempre havia volgut escriure una novel·la sobre la Guerra Civil, però era un projecte que se'm presentava extremadament difícil. Em sentia molt còmode escrivint humor i publicant un parell o tres de llibres l'any.

Fins que em vaig decidir.

Ben aviat vaig ser conscient que seria una feina lenta, dura. Però no m'havia imaginat en cap moment que seria dolorosa i que afectaria el meu estat d'ànim com efectivament va ser. El procés creatiu d'aquesta història em va tocar de manera molt profunda. Ficar-se en la pell de personatges que pateixen una guerra i que han perdut amistats ha estat gairebé cruel. Fer que alguns dels protagonistes sofreixin desenganys sentimentals m'ha burxat ferides. Utilitzar com a eines persones que van existir ha estat una responsabilitat constant, fer que tot plegat resulti creïble és sovint quimèric... Escriure humor és complicat, però escriure El Brigadista m'ha arribat a superar.

Vaig arribar a odiar la novel·la, la vaig abandonar i vaig estar a punt d'esborrar-la de l'ordinador cent vegades. Fins i tot em vaig plantejar seriosament deixar d'escriure; no em veia capaç de sortir del laberint on m'havia ficat; al mirall veia reflectit un mediocre, un escriptoret incapaç de gestionar un argument.

Però no podia engegar-ho tot. La història era dins meu tot i que era incapaç de treure-la de les meves vísceres i plasmar-la en el maleït paper. Era un cos estrany enquistat que no em deixava respirar, no em deixava pensar clar i que em va fer vulnerable. Durant molt de temps he estat incapaç d'assimilar el que succeïa al món exterior. Tot girava al voltant d'una obsessió que no em deixava viure, ni veure ni sentir com hauria volgut. Heu tingut paciència amb mi...

Però els amics serveixen precisament per aquestes coses: per picar-te la cresta quan vas pel camí equivocat i dir-te la veritat quan no vols escoltar-la. Ja sabeu qui sou aquestes amistats, no sabeu fins a quin punt us estic agraït.

El procés editorial també ha estat tortuós, amb algun que altre malentès que va retardar la data de publicació, tot plegat es va eternitzar fins aquest dia 12 de febrer. Han passat potser dos anys des que vaig escriure la primera pàgina. El meu sospir d'alleugeriment durarà mesos.

Ja la tenim aquí i crec que està en bones mans. Tinc una editora que mereix un monument i una agent literària que sé que lluitarà a queixalades. Per això és possible que aquesta història pugui ser llegida per molta gent. Toco de peus a terra (he viscut moltes publicacions) i espero continuar fent el que m'agrada: escriure i gaudir amb les meves amistats. Espero no perdre-us mai.

Tant de bo que "El Brigadista" us emocioni i que arribeu a estimar tots els personatges com jo els estimo.

I pensar que ja m'he engrescat a escriure la segona part... sento basarda. Busqueu-vos un altre ofici, de veritat

Jordi Cantavella

dimarts, 17 de febrer de 2015

Ep que he tornat


Ha passat massa temps. He deixat aquesta pàgina abandonada massa temps i ara estan passant coses importants.

A partir d'ara mateix donaré una mica més de vida a aquest blog. Esteu avisades i avisats.